Segons les dades de l’Estadística Registral Immobiliària del Col·legi de Registradors de la Propietat d’Espanya, durant el primer trimestre de 2024 el volum de compra d’habitatge per part d’estrangers va ser del 14,21% (amb un total de 21.500 transaccions), cosa que suposa un descens trimestral del 0,91%. No obstant això, paradoxalment, el pes dels compradors estrangers en termes econòmics ha augmentat.
En aquest sentit, si tenim en compte que el percentatge de compra d’habitatges per part de compradors d’altres nacionalitats va ser d’un total del 13,75% l’any 2022 i del 10,80% l’any 2021, podem concloure que, tot i que la proporció es manté força estable, no deixa de créixer any rere any (de fet, des de l’any 2021, que va suposar el parèntesi pandèmic, s’ha produït un creixement estable malgrat alguns trimestres negatius). I, tot i que aquest creixement pot semblar lleu, la veritat és que, en termes absoluts, es tracta d’un augment significatiu, que podria fer pensar que continuarà produint-se en els pròxims anys a un ritme d’entre un 0,5% i un 1% aproximadament interanual.
Pel que fa a les nacionalitats, els principals compradors estrangers d’habitatge a Espanya durant aquest primer trimestre de 2024 han estat els britànics (amb un 9,13%) i els alemanys (amb un 6,77%), seguits pels marroquins, els francesos, els belgues, els neerlandesos i els italians, en aquest ordre.
Pel que fa al territori, els percentatges més alts de compra d’habitatge per part d’estrangers s’han registrat a les Illes Balears (amb un 31,72%), seguides de la Comunitat Valenciana (amb un 28,79%), Canàries (amb un 26,01%), Múrcia (amb un 23,36%), Catalunya (amb un 15,61%) i Andalusia (amb un 13,83%).
En aquest punt, cal observar que el pes dels compradors estrangers al litoral mediterrani, que compta amb el factor turístic com a principal reclam, és molt rellevant, especialment a les Balears i la Comunitat Valenciana, on pràcticament un terç de les operacions són realitzades per estrangers en la posició compradora.
En sentit contrari, si l’arc mediterrani té un percentatge de compres realitzades per persones estrangeres altíssim, i si la mitjana estatal durant el primer trimestre ha estat del 14,21%, això significa que el pes dels compradors d’altres nacionalitats en determinades comunitats autònomes és pràcticament residual. En aquest sentit, destaquen Extremadura (amb un 1,56% trimestral), Galícia (amb un 1,96%) i Cantàbria (amb un 3,11%), seguides de Castella i Lleó i el País Basc.
Pel que fa a les províncies, la que té una proporció més alta de compradors estrangers, amb molta diferència, és Alacant, on gairebé la meitat de les adquisicions van ser fetes per nacionals d’altres Estats (amb gairebé un 44%), seguida de Tenerife (amb un 35,07%) i de Màlaga (amb un 33,28%). En aquest sentit, observem que a Alacant la proporció de compradors no nacionals no ha deixat de créixer de manera constant des de l’any 2021. També es detecta una dada interessant: la proporció de compradors estrangers a Barcelona (13,32%) duplica la de Madrid (amb un 6,35%).
En el costat oposat, les províncies amb menor pes de compradors estrangers són Càceres (amb un 1,58%), la Corunya (1,66%), Ourense i Salamanca (1,68%), Còrdova (amb un 1,71%), Palència (1,78%) i Badajoz (amb un 1,81%).
Per tant, el pes dels compradors estrangers és molt menor a les zones rurals i, en general, a tot el quadrant oest del país, cosa que indica que hi ha dues realitats ben diferenciades a Espanya pel que fa a la demanda estrangera d’habitatge.
Font: Col·legi de Registradors d’Espanya
(Font).
